Conxita Català. Ara Sí!

Tot es desploma, els pilars han diu prou, els valors amb els quals Conxita Català aguantava aquest desconcert que és la vida se n’han anat en orris.... . Però en comptes de quedar-se a casa mirant com passa la vida mentre fa mitja davant la finestra del balcó tot escoltant la Ràdio, surt per emprendre un viatge a la recerca de l’espiritualitat, convençuda que trobarà els elements que li serviran per reconstruir la solidesa perduda... però allò més que un viatge sembla una muntanya russa, pujades efervescents i baixades vertiginoses, un batibull d’emocions, algunes certeses i un munt d’interrogants que la transformen de tal manera que el mirall ja no l’hi retorna una imatge, sinó 4! 4 Conxites Català!

I ara què? Eh, què? Potser hauria estat millor no tocar res, deixar les coses com estaven....però llavors, només hauríem vist l’ombra borrosa d’una dona gris mirant passar la vida darrere el vidre d’una finestra i no aquesta tempesta de vitalitat que descarrega optimisme i escampa somriures a tort i a dret.