PAREIDOLIES - ORCHESTRA FIRELUCHE

Pareidolia f. Fenomen psicològic que consisteix a percebre una forma reconeixible en un estímul vague i aleatori, habitualment una imatge.

Aquest fenomen inspira i dona nom al nou projecte de l'Orchestra Fireluche.

Pareidolies s'inspira en la filosofia de l'OULIPO (Ouvroir de Littérature Potentielle), un col·lectiu de recerca literària nascut a França a la dècada dels seixanta, pel qual han passat autors com Queneau, Le Lionnais, Perec, Calvino i molts altres. L'OULIPO entén les regles de joc com una eina de creació: lluny de limitar la imaginació, les restriccions poden esdevenir un motor capaç d'obrir nous camins creatius. Partint d'aquest plantejament, l’Orchestra Fireluche ha desenvolupat un conjunt de jocs musicals que transformen elements aparentment aliens a la música en composicions originals. Un quadre, una matrícula, una cal·ligrafia, un text, una data, un nom propi o fins i tot els moviments d’una partida d’escacs, deixen de ser únicament allò que representen per convertir-se en el punt de partida d'una obra sonora.

Igual que una pareidolia ens convida a descobrir una imatge amagada en una forma aparentment caòtica, Pareidolies proposa escoltar el món des d'una altra perspectiva i preguntar-nos quines possibilitats creatives poden amagar-se allà on, a primera vista, sembla que només hi ha una norma. Potser les restriccions no són només un límit, sinó una manera de descobrir camins creatius que, sense elles, mai no hauríem recorregut.