El jardí

Una dona que havia treballat de jardinera al parc municipal i ara està a punt de divorciar-se, després d’haver desaparegut durant dos anys. Una assistenta social de l’Ajuntament, que havia anat a la mateixa escola que ella. Un pis que potser aviat ja no serà habitable, amb un jardí abandonat poblat de tota mena d’ombres.

Amb una delicada simplicitat i una intensitat abassegadora, la trobada d’aquestes dues dones abocarà les dues funcionàries als abismes del malestar de la memòria europea, escindida entre el record opressor de la seva follia més destructiva i el vertigen dolorós de les velles utopies comunitàries.

«Albert Arribas ho ha tornat a fer. La unió de l’univers ètic i estètic de Centaure Produccions amb un text de Lluïsa Cunillé prometia emocions fortes. I a fe que amb El jardí ho ha aconseguit.” (Oriol Puig Taulé, Núvol)