Licaó. Apologia del desig

A través de la mirada del jove Licaó, atractiu deixeble de Sòcrates elegit pel filòsof atenès perquè l’acompanyi en les seves últimes hores, el dramaturg Dimitris Dimitriadis erigeix una torrencial apologia del desig d’oferir-se a l’altre, capaç de transformar de soca-rel la nostra existència ètica i política. Un text d’un encís trasbalsador en què es condensen amb delicada senzillesa les grans turbulències que bateguen sota les nostres rutines, més o menys acomodades al mercadeig d’emocions i als afanys de lucre, perdurablement inscrites en insatisfaccions sovint estèrils.

Dimitris Dimitriadis (Tessalònica, 1944) és una de les veus més importants del teatre contemporani, autor de peces tan emblemàtiques com Moro com a país , estrenada a casa nostra al TNC. L’any 2009, el teatre Odéon de París va consagrar-li tota una temporada com a reconeixement. Les seves obres han estat escenificades per directors com Patrice Chéreau, Yorgos Lanthimos, Giorgio Barberio Corsetti o Michail Marmarinos

Albert Arribas posa en escena, en un espai amb capacitat només per a 25 espectadors, un text sobre el desig de Dimitris Dimitriadis (Tessalònica 1944), un dels dramaturgs més importants del panorama teatral contemporani.