CINEMA - Teatre

El cinema és el reflex de la nostra societat. Però és un reflex fidel? Com és que les persones amb discapacitat que apareixen en una pel·lícula fan sempre de persones amb discapacitat i prou? Perquè no interpreten personatges que ens parlin de la por o del desig, perquè no fan d’un fugitiu o d’una lluitadora? Volem plantejar-nos què hagués passat si Thelma i Louis haguessin tingut Síndrome de Down. O en Cary Grant a Con la muerte en los talones hagués estat autista. Com hagués viscut una persona amb discapacitat la història d’amor entre Marcello i Silvia a la Dolce Vita? O entre Ilsa i Rick a Casablanca?

Aquest any, a Escenaris Especials hem treballat a partir d’escenes de cinema per reflexionar plegats sobre la representació del concepte ‘normalitat’ en la ficció cinematogràfica.