Saeta

Una flor, una saeta i un taüt inicien aquesta peça suggeridora i poètica en què Javier Aranda reflexiona, amb humor i sensibilitat, sobre el sentit profund del teatre i el paper de l’intèrpret. Saeta juga amb la idea de l’escenari com a lloc sagrat i efímer on tot és possible. Una proposta amb titelles i cos, que ens parla de la fragilitat de la vida i del poder transformador de la representació.