Jo, Prudenci Bertrana

Prudenci Bertrana és una personalitat literària fascinant. La seva infància entre Girona i l’Esparra, a la Selva, va conformar-li un imaginari singular que va individualitzar-lo fins a l’extrem. Igualment, el tarannà insòlit del seu pare, Josep Bertrana, colèric i autoritari, va condicionar-li el caràcter i la vida. El que volem fer en aquest espectacle, més enllà d’explicar la vida i els contratemps de Bertrana -que van ser molts i alguns terribles-, és mirar d’explicar com Prudenci Bertrana es converteix en un escriptor en majúscules, que és el que era; malgrat presentar-se sovint com un autor inculte i bàrbar, com un home silvestre, un vagabund afincat a Barcelona, davant l'embranzida dels escriptors noucentistes als quals detestava.

Hem volgut mostrar el Prudenci Bertrana artista i el Prudenci Bertrana humà, a través d’una reflexió sobre la distància que hi ha entre la seva biografia i la seva obra de creació. I potser donar alguna resposta, si és que n’hi ha cap, per poder entreveure el solatge d’aquest personatge ressentit que sovint, amb el que deia o escrivia, provocava l’escàndol i la turbulència enfurismada dels més conservadors. És veritat que Bertrana va passar-se la vida gravitant entre la terra i els núvols? Allò segur, com veureu en aquesta lectura dramatitzada, és que insistia en la seva integritat d’artista pur, en posar de manifest una fidelitat gairebé temeraria a una concepció ètica de la literatura, i potser sigui aquest el motiu pel qual esdevé un autor clàssic, un gran escriptor, rellevant dins la literatura catalana, malgrat en sigui un dels grans oblidats. Escolteu-lo, doncs, en les seves darreres paraules.

Joaquim Armengol Roura