Una àngel estrany

«Amb el pare, Sevilla tenia un color diferent, no era la Sevilla de quan els pares estaven junts. Amb la mare, Barcelona olorava encara més a clavegueram, no era la Barcelona que visitàvem cada any. Recordo vides molt allunyades les unes de les altres. Recordo que decidir era el mateix que trencar-me en mil bocins. Si no esculls, encara tot és possible. Quina por caure a l'abisme i... que emocionant, quan et guia el teu àngel estrany»