Dones que parlen

Europa es troba en plena Segona Guerra Mundial. L’activista anarcosindicalista Frederica Montseny, que ha estat ministra de la República durant el govern de Largo Caballero, es troba tancada a la presó francesa de Limoges, pendent del seu judici d’extradició cap a Espanya. Frederica Montseny està embarassada de cinc mesos i té davant seu un futur molt incert. Què passarà amb ella? Què passarà amb la seva família? La deportaran cap a Espanya i caurà en mans dels franquistes? A la presó, Frederica Montseny té temps per reflexionar sobre les vicissituds dels temps extrems que li han tocat viure. Necessita passar comptes amb ella mateixa i dialoga amb una sèrie de personatges sobre els seus dubtes, les seves conviccions i els seus neguits. La majoria d’aquests personatges són dones. Algunes les ha conegut personalment i han estat companyes de lluita, com ara la Margarita Nelken. Però d’altres, com ara la Mercedes Sanz-Bachiller, cap de l’ajut social falangista, són les seves adversàries polítiques. Què es dirien en una hipotètica trobada? És possible el diàleg amb l’altre?

Aquesta obra parla de derrotes, d’oportunitats perdudes i ideals no realitzats. Però també parla de petites victòries. De la necessitat de recuperar la veu i la fe en la lluita. I, sobretot, de la necessitat de reconciliació. Reconciliació entesa no com a equidistància ideològica, no com a justificació dels actes o atrocitats comeses per l’altre, sinó de reconciliació entesa com a reconeixement del dolor i del patiment de l’altre.

Dones que parlen  ha obtingut el Premi Pepe Alba de Teatre dels Premis Literaris Ciutat de Sagunt 2021.