Juana Dolores

Després de la seva fulgurant presentació a l’escena pública i mediàtica gràcies al premi Amadeu Oller pel seu poemari Bijuteria, Juana Dolores, va debutar tot seguit com a performer amb aquest monòleg.

Una confessió sense vels, sense filtres, sense demanar perdó, on es barregen la reivindicació de Marilyn Monroe, el record de Pasolini i el seu marxisme incòmode, i les arrels andaluses d’una filla de la immigració econòmica. També és la defensa d’una cultura mestissa.