Varosha

A finals dels anys seixanta, Varosha era una de les destinacions turístiques més concorregudes de la mediterrània, però amb la invasió turca de 1974 va quedar deshabitada. Des de llavors, és una ciutat fantasma. Representa avui la lògica pròpia d’una manera d’entendre el món com a lloc que pot ser devorat —amb el turisme, amb una guerra— i, al mateix temps, el misteri i la bellesa contradictòria d’un espai que, pel fet de poder ser habitat altra vegada, permet pensar una nova manera de fer, de ser, de dir-nos. És també el motiu que inspira un recital amb els poemes de Mireia Calafell i el violoncel de Björt Rùnars en què els versos es demanen, amb insistència, qui som nosaltres, qui. Una proposta contundent en el sentit i fràgil en el gest que reuneix dues creadores que no saben acomodar-se als límits creatius imposats i que expandeixen la paraura i els sons.